El món que vindrà
Tots i totes voldríem saber què passarà durant el nostre futur proper. Patiré? Seré feliç? Envelliré dignament? Cremaran els boscos? S'acabarà la fam al món? Aniran bé les coses?...
Resoldre aquests dubtes que tot sovint ens absorbeixen no és una tasca fàcil. Ni fàcil, ni molts cops, factible. És una tasca que incumbeix únicament al Gran esperit, a Nostre senyor, a Al·là, Indra o a qualsevol de les divinitats existents en aquest planeta. Nosaltres som humans i podem fer el que podem fer. Reflexionar, decidir, imaginar i accionar segons el que veiem en el moment present, segons allò que hem après i segons allò que creiem més convenient per a nosaltres i la nostra comunitat.
Si ens fixéssim només en el què veiem actualment, podríem caure en una tendència pessimista i creure que tot s'ha acabat. L'augment de les temperatures, les guerres, la sequera, l'augment de les desigualtats socials, la pèrdua de la diversitat.... Un panorama que ens diu que, com a mínim, ho podríem haver fet millor i que a hores d'ara, no dóna massa marge al triomfalisme.
Si ens fixéssim en allò que hem après, podríem ser més optimistes i dir: Bé, sabem que com en qualsevol cicle, hi ha pujades i baixades. Ara baixem, potser sí. I en picat, potser sí, però arribarà un moment en que serem capaces de fer el tomb a aquesta dinàmica, segur! Hi ha lloc a l'esperança, no tot està perdut! I bé... És cert que la història ens revela grans moments en que la humanitat a set capaç de fer front a desafiaments desmesurats i se n'ha sortit. Se n'ha sortit i encara és aquí, podem estar tranquils.
I si ens fixéssim en allò que creiem més convenient, en allò que volem per a nosaltres i per a la nostra comunitat?... Aquí ja se'ns gira una mica de feina. Se'ns gira feina perquè saber tot això demana d'un exercici d'autoconeixement. Qui sóc, què vull, en què crec?... Demana també d'un cert nivell d'empatia, de saber-se posar en la pell del veí, i demana sobretot d'un punt d'imaginació, de creativitat, de somni.
Però bé, ja comencem a ser grandets, hem treballat, hem fet teràpia, hem superat la apatia, hem llegit, estudiat, conversat, tenim recursos... Així que no ens hauria de costar gaire saber on volem anar i que és el que ens convé. Però ben mirat, ara per ara ens trobem aquí, preguntant-nos un cop més quin serà el nostre futur.
Mirant de ser optimista però tampoc sense passar-se, comprant productes eco però mirant de no quedar escurat, imaginant un món més verd però fent servir el cotxe cada dia... En definitiva, mirant de combinar els diferents enfocaments descrits fins ara però sense acabar de trobar mai l'encaix que encaixi a la perfecció. I és que clar! Potser no existeix encara l'encaix perfecte! La perfecció és un afer que incumbeix únicament al Gran esperit, a Nostre senyor, a Al·là, Indra o a qualsevol altra de les divinitats d'aquest planeta.
Nosaltres som humans i com a humans podem fer el que podem fer: Imaginar, reflexionar, decidir i accionar.
